(Castellano abajo)
Votacions INFANTILS
Després de l'home blanc, va venir per als homes d'altres ètnies.
Després, va arribar per a la dona.
Finalment, sembla que als infants també se'ls considera cituadans de primera, amb necessitats, drets, veu, paraula i vot.
Fins els dia en que tots els éssers sensibles del Planeta siguin considerats com a legítims en els seus processos de Vida i reconeguts com a tal, seguirà havent-hi desigualtat, dominància i autoritat.
Els infants són persones que, tot i no haver assolit l'estat adult, tenen autonomia pròpia en el seu procés de desenvolupament, és a dir, saben què volen, què necessiten i aprenen la manera d'arribar-hi. Per aconseguir-ho, necessiten una presència adulta que els hi doni amor, reconeixement, sostè i respecte. Les famílies que s'aturen a presenciar aquesta dansa que és el créixer, saben que veure's reflexats i reflexades en la mirada de l'infant, és un regal que els possibilita redefinir-se i qüestionar-se els paràmetres i patrons interns que marquen el funcionament adult.
Escoltar els infants és un dels deures de la nostra societat, i és una porta a una transformació social que possibiliti espais de cura, atenció, silenci, tranquil·litat, amor i respecte. És l'oportunitat de fer lloc als ritmes naturals de la Vida, a relacions d'equilibri, d'escolta i d'empatia.
Cedir espais de paraula per a que facin paleses les seves demandes ens retorna al motiu i orígen de la creació de les societats sedentàries: la cura de la Vida.
Després, va arribar per a la dona.
Finalment, sembla que als infants també se'ls considera cituadans de primera, amb necessitats, drets, veu, paraula i vot.
Fins els dia en que tots els éssers sensibles del Planeta siguin considerats com a legítims en els seus processos de Vida i reconeguts com a tal, seguirà havent-hi desigualtat, dominància i autoritat.
Els infants són persones que, tot i no haver assolit l'estat adult, tenen autonomia pròpia en el seu procés de desenvolupament, és a dir, saben què volen, què necessiten i aprenen la manera d'arribar-hi. Per aconseguir-ho, necessiten una presència adulta que els hi doni amor, reconeixement, sostè i respecte. Les famílies que s'aturen a presenciar aquesta dansa que és el créixer, saben que veure's reflexats i reflexades en la mirada de l'infant, és un regal que els possibilita redefinir-se i qüestionar-se els paràmetres i patrons interns que marquen el funcionament adult.
Escoltar els infants és un dels deures de la nostra societat, i és una porta a una transformació social que possibiliti espais de cura, atenció, silenci, tranquil·litat, amor i respecte. És l'oportunitat de fer lloc als ritmes naturals de la Vida, a relacions d'equilibri, d'escolta i d'empatia.
Cedir espais de paraula per a que facin paleses les seves demandes ens retorna al motiu i orígen de la creació de les societats sedentàries: la cura de la Vida.
Quin tipus de societat volem deixar per als nostres infants?
Què aprenen de les relacions de poder i autoritat que establim com a adult@s?
T'imagines com canviaria el món si poguéssim recordar allò que ens feia feliços i felices quan érem infants?
Creus què és possible donar-los-hi això als teus fill@s?
Acompanyament Familiar
VÍDEO:
https://www.facebook.com/savethechildren.es/videos/10153545350888113/
***
Votaciones INFANTILES
Después del hombre blanco, llegó para los hombres de otras étnias.
Después llegó para la mujer.
Finalmente, parece que a la infancia también es considerada como ciudadanía de primera, con necesidades, derechos, voz, palabra y voto.
Hasta el día en que todos los seres sintientes del Planeta sean considerados como seres legítimos en sus procesos de Vida y reconocidos como tales, seguirá habiendo desigualdad, dominancia y autoridad.
L@s niñ@s son personas que, todo y no haber alcanzado su estado adulto de desarrollo, tienen autonomía propia, es decir, saben qué quieren, qué necesitan y aprenden la forma de alcanzarlo. Para conseguirlo, necesitan una presencia adulta que les proporcione amor, reconocimiento, sostén y respeto. Las familias que se paran a presenciar esta danza que es el crecer, saben que el verse reflejados y reflejadas en la mirada de es@ niñ@, es un regalo que les posibilita redefinirse i cuestionarse los parámetros y patrones internos que marcan el funcionamiento adulto.
Escuchar a l@s niñ@s es uno de los deberes de nuestra sociedad, y es una puerta a una transformación social que posibilite espacios de cuido, atención, silencio, tranquilidad, amor y respeto. Es la oportunidad de dar espacio a los ritmos naturales de la Vida, a relaciones de equilibrio, de escucha y empatía.
Ceder espacios de palabra para que nos muestren sus demandas nos devuelve a uno de los motivos por los que se originaron las sociedades sedentarias: el cuido de la Vida.
Qué tipo de sociedad queremos legar a nuestr@s hij@s?
Qué aprenden de las relaciones de poder y autoridad que establecemos como adult@s?
Te imaginas cómo cambiaría el mundo si pudiéramos recordar aquello que nos hacía felices cuando éramos niñ@s?
Crees que es posible dárselo a tus hij@s?
Acompanyament Familiar
VIDEO:
https://www.facebook.com/savethechildren.es/videos/10153545350888113/
Què aprenen de les relacions de poder i autoritat que establim com a adult@s?
T'imagines com canviaria el món si poguéssim recordar allò que ens feia feliços i felices quan érem infants?
Creus què és possible donar-los-hi això als teus fill@s?
Acompanyament Familiar
VÍDEO:
https://www.facebook.com/savethechildren.es/videos/10153545350888113/
***
Votaciones INFANTILES
Después del hombre blanco, llegó para los hombres de otras étnias.
Después llegó para la mujer.
Finalmente, parece que a la infancia también es considerada como ciudadanía de primera, con necesidades, derechos, voz, palabra y voto.
Hasta el día en que todos los seres sintientes del Planeta sean considerados como seres legítimos en sus procesos de Vida y reconocidos como tales, seguirá habiendo desigualdad, dominancia y autoridad.
L@s niñ@s son personas que, todo y no haber alcanzado su estado adulto de desarrollo, tienen autonomía propia, es decir, saben qué quieren, qué necesitan y aprenden la forma de alcanzarlo. Para conseguirlo, necesitan una presencia adulta que les proporcione amor, reconocimiento, sostén y respeto. Las familias que se paran a presenciar esta danza que es el crecer, saben que el verse reflejados y reflejadas en la mirada de es@ niñ@, es un regalo que les posibilita redefinirse i cuestionarse los parámetros y patrones internos que marcan el funcionamiento adulto.
Escuchar a l@s niñ@s es uno de los deberes de nuestra sociedad, y es una puerta a una transformación social que posibilite espacios de cuido, atención, silencio, tranquilidad, amor y respeto. Es la oportunidad de dar espacio a los ritmos naturales de la Vida, a relaciones de equilibrio, de escucha y empatía.
Ceder espacios de palabra para que nos muestren sus demandas nos devuelve a uno de los motivos por los que se originaron las sociedades sedentarias: el cuido de la Vida.
Qué tipo de sociedad queremos legar a nuestr@s hij@s?
Qué aprenden de las relaciones de poder y autoridad que establecemos como adult@s?
Te imaginas cómo cambiaría el mundo si pudiéramos recordar aquello que nos hacía felices cuando éramos niñ@s?
Crees que es posible dárselo a tus hij@s?
Acompanyament Familiar
VIDEO:
https://www.facebook.com/savethechildren.es/videos/10153545350888113/
