El gènere en la infància

català (a dalt) / castellano (abajo)

Imatge: www.nytimes.com

Els infants, en el seu caminar a través de les etapes de desenvolupament, es van conformant en molts i variats àmbits, i un d’ells, és en com aterren l’expressió social de la seva sexualitat. Històricament el gènere ha vingut definit per la genitalitat: penis significava ser home, i vulva significava ser dona. Home i dona eren –i segueixen sent en la majoria d’àmbits socials- paraules que acotaven un rol, una manera de vestir, d’actuar, de ser i estar en el món, professions a les que dedicar-se, etc. Des d’Acompanyament Familiar trobem important qüestionar aquests preceptes socials bàsics explorant, des de l’àmbit de l’educació respectuosa, les tendències, inclinacions i exploracions que els infants realitzen en el seu dia  a dia per tal de poder observar com són influenciad@s pels mandats familiars, socials i culturals. Aquests mandats, encara que siguin molt subtils i implícits, calen profund en moltes ocasions, afectant de una manera culpidora en el desenvolupament del patró de gènere del@s més petit@s. El que traspassem realment als infants és la forma com les persones adultes que els acompanyem actuem, ens vestim, ens movem, pensem, verbalitzem el que ens succeeix, com ho diem, què no diem, etc.

Un altre factor important en la conformació del rol de gènere són els missatges que reben a través de la societat que els/les envolta: l’escola, la TV, la família, el parc, les amistats, etc. És molt complexe poder filtrar tota la informació que reben els infants en el seu dia a dia, i pot arribar a ser extenuant i molt frustrant per a una família amb la consciencia de cuidar el que arriba als seu@s fill@s. De tota manera, és important tenir en compte que des de la teoria de l’Anàlisi Transaccional de Berne que explica la conformació de la personalitat, hi ha una clara correlació entre els missatges mapaterns i els introjectes que integra cada infant. D’aquesta manera podem afirmar que els missatges maparentals que es donen en la primera infància són els més determinants alhora de conformar el guió de Vida personal. Sabem que l’educació que es rep durant els primers 7 anys de Vida és la que assenta les bases per a un futur desenvolupament de cada infant, i que sobre aquests ciments es construeix el teixit personal que conformarà qui som com a éssers adults. A les sessions de teràpia he pogut comprobar la complexitat d’arribar a re-escriure la nostra Vida. Cal anar al fons del nostre calaix de sastre, allí on jau la nostra infància per a poder transformar i refer -mitjançant nous missatges maparentals- el guió que, segons Berne, vàrem escriure durant els primers anys de Vida. Aquest és un fet important a tenir en compte, ja que són aquests missatges mapaterns i de les persones adultes properes de referència dels infants els que formaran part dels constructes que creïn i dels intojectes que interioritzin, sobre els quals construiran la seva visió del món.

Com a pares i mares podem qüestionar-nos com vivim el gènere, què ens hem permés explorar, quins rols hem adoptat o transguedit, etc., i un cop analitzad@s, podem cuidar què transmetem, des d’on ho fem i qui ens va enviar a nosaltres mateix@s aquest tipus de missatges sobre el gènere, per a saber si volem continuar perpetuant l’herència familiar a les generacions que ens segueixen.

Imatge: www.change-evolution-academy-com

***

Segueix-nos al FACEBOOK: www.facebook.com/acompanyamentfamiliar

***

L@s niñ@s, durante su proceso de desarrollo, van conformándose en ámbitos diversos y variados. Uno de ellos es el como aterrizan la expresión social de su sexualidad. Históricamente el género ha venido definido por la genitalidad: pene significaba ser hombre, y vulva significaba ser mujer. Hombre y mujer eran –y siguen siéndolo en la mayoría de ámbitos sociales- palabras que acotan un rol, una manera de vestir, de actuar, de ser y de estar en el mundo, a qué profesiones dedicarse, etc. Desde Acompanyament Familiar nos parece importante cuestionar estos preceptos sociales básicos explorando, desde el ámbito de la educación respetuosa, las tendencias, inclinaciones y exploraciones que l@s niñ@s realizan en su día a día para poder observar como son influenciad@s por los mandatos familiares, sociales y culturales. Estos mandatos, aunque muy sutiles e implícitos en muchas ocasiones, calan de una manera culpidora en el desarrollo del patrón de género de l@s más pequeñ@s. De esta manera como l@s adult@s que l@s acompañamos actuamos, nos vestimos, nos movemos, pensamos, verbalizamos lo que nos sucede, como lo decimos y qué no decimos, etc. es lo que les traspasamos. 

Otro factor importante en la conformación del rol de género son los mensajes que reciben a través de la sociedad que les rodea: la escuela, la TV, la familia, el parque, l@s amig@s, etc. Es muy complejo poder filtrar toda la información que reciben l@s niñ@s en su día a día y puede llegar  a ser extenuante y muy frustrante para una familia con la conciencia de cuidar lo que les llega a sus hij@s. De todas formas, es importante saber que desde la teoría del Análisis Transaccional de Berne –que explica la conformación de la personalidad- hay una clara correlación entre los mensajes mapaternos y los introyectos que integra l@ niñ@. De esta manera podemos afirmar que los mensajes maparentales que se dan en la primera infancia son los más determinantes para que l@s niñ@s escriban su guión de Vida. Sabemos que la educación que se da en los primeros 7 años de Vida es la que sienta las bases para un futuro desarrollo de ese ser humano, y sobre estos cimientos se construye el tejido personal que va a conformar quienes somos como seres adultos. En sesiones de terapia he comprobado lo complejo de re-escribir nuestra Vida. Hay que ir al fondo de nuestro cajón de sastre, allí donde yace nuestra infancia, para poder transformar y rehacer este guión que, según Berne, redactamos durante los primeros años de Vida. Esto es importante para tener en cuenta ya que los mensajes mapaternos y de l@s adult@s cercanos de referencia son los que van a formar parte de estos mensajes interiorizados sobre los que construiremos nuestra visión del mundo.

Como padres y madres podemos cuestionarnos cómo vivimos el género, qué nos hemos permitido explorar, qué roles hemos adoptado o transguedido, etc., y una vez analizad@s, podemos cuidar qué transmitimos, desde donde lo hacemos y quién nos mandó a nosotr@s mismos este tipo de mensajes sobre el género para saber si queremos seguir perpetuando la herencia familiar a las generaciones que nos siguen.


Elisenda Pascual i Martí
psicòloga i fundadora d'Acompanyament Familiar 
www.elisendapascualmarti.jimdo.com