La Luna

En els sistemes familiars, els valors, les maneres de fer i comportar-se esdevenen introjectes que, com si fossin caràcters genètics, anem passant i rebent de generació en generació en forma d'herència sistèmica i cultural.

Els infants, com a nou nivell dins la jerarquia de la família, sovint són les persones més vulnerables per a rebre i adquirir aquest llinatge perpetuant així la cultura familiar en la que naixen. Alhora, amb el suficient coratge i determinació, poden arribar a ensenyar-nos i transmetre'ns la seva pròpia manera de fer i d'actuar: la seva pròpia manera de SER.

Quant d'espai deixem als nostres infants per a ser ell@s?
De quina manera intentem moldejar-l@s per a que compleixin les nostres espectatives?
Estem obertes, com a persones adultes, a DES-aprenedre per a RE-aprendre?

CURTMETRATGE:

 

La Luna

***

Dentro de los sistemas familiares, los valores, las formas de hacer y de comportarse devienen introyectos que, como si de carácteres genéticos se tratara, vamos pasando y recibiendo de generación en generación en forma de herencia sistémica y cultural.

L@s niñ@s, como un nivel nuevo dentro de la jerarquia familiar, son a menudo las personas más vulnerables para recibir y adquirir este linaje y perpetuar así la cultura familiar en la que nacen. A la vez, si desarrollan suficiente coraje y determinación, pueden llegar a enseñarnos y transmitirnos su propia manera de hacer y de actuar: su propia forma de SER.

¿Cuánto espacio dejamos a nuestr@s niñ@s para ser ell@s realmente?
¿De qué manera estamos tratando de moldearl@s para que cumplan con nuestras espectativas?
¿Estamos abiertas, como personas adultas, a DES-aprender para así RE-aprender?

CORTOMETRAJE:

La Luna